Historia

Els amazics són els pobladors originaris del nord d’Àfrica. Potser ens resultaran més familiars si els anomenem berbers. Berber deriva de la paraula grega barbaroi i era utilitzada per referir-se a tots aquells que no parlaven grec. Els amazics tenen una llengua pròpia, l’amazic. S’escriu amb una grafia pròpia, els orígens de la qual s’estableixen entre el 4.000 i el 1.000 abans de Crist.

Geogràficament, els amazics ocupen el nord d’Àfrica. L’espai que els àrabs van batejar com el Magrib; el moviment amazic el coneix com “Tamazgha”. El nom d’algunes ciutats o accidents geogràfics, ens indiquen que la seva presència s’exten de la costa Mediterrània al riu Senegal i de la costa Atlàntica, fins al mar Roig

Quin és l’origen del poble amazic? Trobem restes arqueològiques i manifestacions d’art rupestre a la zona del nord d’Àfrica que daten de fa més de 6.000 anys. El tret comú de moltes d’aquestes manifestacions corresponia des d’un punt de vista lingüístic a un substrat libicoberber o protoberber.

Els grecs ja deixaren constància del temperament i la història dels amazics. La distribució de la població en aquest territori tan extens, va fer que les tribus de la costa fossin les que major contacte van tenir amb les civilitzacions mediterrànies. Mentrestant, a l’interior del territori, a les muntanyes, als altiplans, al desert i als oasis dispersos, altres tribus berbers van quedar al marge del contacte amb els pobles mediterranis de l’antiguitat, grecs, fenicis, romans i hebreus. Un dels principals líders amazics fou Sífax, rei dels masesilis, un dels sobirans més poderosos. També destaquem Massinissa, príncep dels masilis. Aquest últim, va guanyar a Sífax i va fundar el regne de Numídia.

Després del període greco-romà, l’any 639 d.C. els àrabs van començar la seva incursió en el territori nord-africà, entrant en contacte, doncs, per primera vegada amb tota la població que habitava a Tamazgha. S’inicia un període d’arabització i islamització de les tribus amazigues. Islamització fa referència només a la religió. Mentre que l’arabització també va implicar canvis de caràcter cultural i lingüístic. Són nombrosos els amazics que han contribuït a l’enriquiment del patrimoni cultural àrab i islàmic. Si els iranians han estat els millors filòlegs de la llengua àrab, els amazics n’han estat els millors pedagogs . Ajerrum (mort l’any 1323), per exemple, va escriure el llibre de gramàtica àrab en ús a tot el món àrab durant sis-cents anys.

L’expansió dels àrabs i de l’islam va ser, inicialment, un fenomen urbà, desigual i amb reaccions molt diverses per part de la població autòctona. En aquest període ja es comença a parlar del territori de Tamazgha, com a Al-Magrib, que significa “occident” per tal de distingir-lo d’Al-Mashriq, que significa “orient”.

El període des de l’entrada dels àrabs fins a l’època moderna de les colònies europees en territori nord-africà, abarca des del segle VII fins, aproximadament, el segle XVIII. En aquest període volem destacar l’existència de dos imperis d’origen amazic i que varen dominar tot el territori fins a l’arribada dels turcs al segle XIV. Aquests imperis foren el dels Almoràvits i el dels Almohades. Després d’aquest període àlgid islàmic-àrab-amazic, arribaran els turcs que van arribar a conquerir tot l’actual Egipte i la franja costanera.

El període més recent de “Tamazgha” o del nord d’Àfrica està caracteritzat pels processos de colonització i posterior independència dels territoris que actualment formen els estats del Magrib. Avui dia, Tamazgha està dividida en deu estats: Marroc, Mauritània, Mali, Burkina Faso, Tuníssia, Algèria, Níger, Nigèria, Egipte i Líbia. La religió islàmica és la religió oficial a la gran majoria d’aquests estats o, si més no, és la religió majoritària de la població. La llengua amaziga es oficial a Níger i Mali. Fruit dels corrents migratoris, però, trobem comunitats amazigues a l’estat francès, espanyol i altres estats europeus. De manera més recent, als Estats Units també han començat a organitzar-se associacions culturals amazigues.

Les comunitats amazigues més importants es troben distribuïdes entre el Marroc, Algèria i les tribus tuaregs. Al Marroc, es calcula que hi ha uns 15 milions de persones que parlen l’amazic. Algèria té la segona comunitat amazic més important i estaríem parlant d’uns 8 milions de persones. Els tuarecs viuen al desert del Sàhara i es calcula que són un milió i mig de persones. Ara bé, els tuarecs són nòmades i travessen les fronteres del estats moderns contínuament, sent molt difícil determinar la quantitat exacte de persones que són.

Per saber més sobre la història del Poble Amazic podeu visitar:

Pàgina web del Centre d’Estudis Berbers de l’INALCO (França):
Centre de Recherche Berbère à l’Institut National des Langues et Cultures Orientales
http://www.inalco.fr/crb/

Site de l’Institut Reial de la Cultura Amaziga (Marroc): http://www.ircam.ma/

Dossier dels amazics fet per UNESCOCAT, http://www.unescocat.org/ct/p6/pdf/Amazics.pdf

Centres universitaris:

Integrat a l’Observatori Català de la Llengua Amaziga, trobem el GEA-CEII, Grup d’Estudis Amazics del Centre d’Estudis Internacionals i Interculturals de la Universitat Autònoma de Barcelona, http://www.linguamon.cat/ocla

LESOB- Grup de recerca Lenguas y Sociedades Árabes y Berberes, Facultad de Filosofía y Letras, Departamento de Filología. Universidad de Cadiz. http://www2.uca.es/grup-invest/lesoab/Dos.htm