 |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
 |
 |
|
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Llengua
La llengua amaziga és un del elements que més identifiquen el poble amazic. Els orÃgens de l’escriptura amaziga es troben en l’antic alfabet lÃbic. Actualment, podem trobar escrits en amazic en alfabet tifinagh, en alfabet llatà i, també, en à rab. Influències de la llengua amaziga Un dels primers contactes de la llengua amaziga amb altres llengües de la Mediterrà nia va ser amb el fenici. La fundació de Cartago va exercir molta influència sobre les elits de l’època. Actualment, es troben alguns carà cters fenicis a l’escriptura amaziga. El llatà també està present a la llengua amaziga. Durant més de cinc segles es va convertir en la llengua dominant ja que a través de la presència dels romans al territori, el llatà va esdevenir llengua administrativa i, en molts casos, va ser utilitzada adoptada, també, per les elits de l’època. Sobretot en el context urbà , la llengua amaziga va patir un retrocés. El moment d’arabització i de difusió de la religió musulmana va ser quan realment l’amazic va quedar relegat a la tradició oral i progressivament relegat a les zones de més difÃcil accés. La colonització els territoris del nord d’Àfrica va comportar nous processos d’assimilació cultural. Ara bé, amb l’objectiu de conèixer la població autòctona, els francesos van començar a realitzar els primers estudis d’investigació sobre la llengua amaziga. Aquest renovat interès per la llengua i la cultura amazigues, sobretot responia a un interès colonial molt concret, que era la instrumentalització de l’amazic per dividir les societats colonitzades. Els moviments polÃtics anticolonialistes, sobretot, van ser d’ideologia panarabista. Però cal destacar que la lluita armada anticolonial va ser fonamentalment amaziga. La cultura i la llengua amaziga eren percebudes com a enemics pels nous estats i un perill per les unitats nacionals. Aixà que, arrel dels nous processos d’independència, també es començaren a impulsar polÃtiques educatives, sobretot, arabitzadores. Distribució geogrà fica de la llengua Es calcula que aproximadament hi ha uns 25 milions de parlants d’amazic arreu del món. A falta de dades més precises, al Marroc es calcula que hi ha un 45-55% d’amzigòfons. Només al Marroc, es poden diferenciar tres variants dialectals de l’amazic. A Algèria, del 25 al 35% de la seva població el parla i, geogrà ficament, es troben a la zona de la CabÃlia, la zona Xauia i a la zona de Mzab. Els tuaregs són els amazics de la zona central del Sà hara i es troben distribuïts en diferents països. Entre TunÃsia, Egipte, LÃbia i Maurità nia, podem dir que, aproximadament deuen haver unes 60.000 persones que encara parlin amazic. La situació actual de la llengua amaziga Al nord d’Àfrica, no hi ha cap estat que reconegui l’amazic com a llengua oficial i es declaren integrants d’una nació arabomusulmana i membres de la Lliga Àrab. Només Mali i NÃger reconeixen l’amazic dels tuaregs com a llengua oficial al costat del francès. Per la seva banda, el Marroc, paÃs on es concentren la major part d’amazigòfons, l’any 2001 va crear l’Institut Reial de Cultura Amaziga (IRCAM). A més a més, s’ha arribat a un acord perquè l’ensenyament de l’amazic s’implanti a les escoles situades en zones on viu una majoria de població d’origen amazic. Algèria, després d’una sèrie de reivindicacions lingüÃstiques per part del Moviment Cultural Berber (MCB), va crear l’any 1994 l’Haut Commissariat à l’Amazighité (HCA). L’objectiu d’aquest organisme era promoure la llengua amaziga, sobretot, introduint-la en el sistema educatiu algerià . Tanmateix, actualment, només s’ha pogut introduir en alguns centres i de manera opcional. Per més informació sobre la llengua amaziga podeu dirigir-vos a: Observatori Català de la Llengua Amaziga I també, des d’Algèria Haut Commissariat à l’Amazighité: http://hcamazighite.org/ |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
