![]() |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
![]() |
![]() |
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Cultura
El principal element d’identitat de la cultura amaziga és la seva llengua. Ara bé, la CAC també vol fer referència i promoure activitats sobre altres aspectes de la cultura amaziga menys coneguts. La Dona Amaziga Una de les lÃnies estratègiques de la CAC és promoure l’equitat de gènere. Per aquest motiu, volem fer referència als trets definitoris de la dona amaziga dins la seva cultura. Cal tenir en compte, doncs, que el dret tradicional amazic té un origen secular, fruit del costum i, majorità riament, de tradició oral. Estats com Algèria, Marroc o TunÃsia regulen l’à mbit privat inspirant-se amb la llei islà mica o xari’a. És evident que hi ha una influència d’aquestes normes estatals sobre la manera en què els amazics, homes i dones, es relacionen. Per aquest motiu, es poden observar una sèrie de caracterÃstiques comunes entre les dones à rabs i les amazigues. A grans trets, predomina l’estructura tribal, de famÃlia extensa i de carà cter patriarcal. La dona està valorada a l’esfera pública, sobretot, per la seva condició de mare. En primera instà ncia, les dones que viuen en ambients rurals, ho fan en comunitats petites, on tothom es coneix i treballarà normalment, al camp. En general, el seu reconeixement social serà menor però disposarà de més mobilitat. En el cas que visqui en ambients urbans més poblats, la comunitat amaziga estarà més subjecte a la cultura arabo-musulmana promoguda pels estats i, per tant la influència de les tradicions amazigues serà menor. Les dones tuaregs, per la seva banda, gaudeixen d’una situació una mica més favorable. Entre d’altres qüestions, perquè poden posseir béns i participar en les deliberacions públiques. És important destacar que han estat sobretot les dones les que han mantingut més viva la llengua amaziga. Una part molt important de la literatura oral, com la poesia, els contes, les cançons, els proverbis, etc., s’ha transmès grà cies a les dones. En conseqüència trobem que molts d’aquests temes es troben vinculats a l’esfera privada de la dona. Links d’interès: Dret consuetudinari o izeft En la seva tradicional forma d’associació, la tribu amaziga acostumava a estar regida per una assemblea de notables que jutjaven temes relacionats amb les terres, la temporada de pastura i, fins i tot, les aliances. El dret que s’aplicava en aquestes ocasions era de carà cter consuetudinari i es coneix com izeft. Tradició oral i folklore El cuscús és un dels menjars més coneguts que té origen amazic. El gofio, que es coneix més com un plat tÃpic de les illes Canà ries, en veritat s’assembla molt al mill torrat dels tuaregs. A nivell de vestimenta, es coneguda la gel.laba de llana, molt necessà ria per suportar les baixes temperatures de les altes muntanyes. Les celebracions populars, com la festa dels casaments o muwsem, són les ocasions perfectes per poder sentir la música tradicional amaziga, transmesa oralment per les dones. La música tradicional amaziga es vincula amb el plaer i la diversió. Molt sovint la poesia oral està musicada. Tracta tema molt diversos com els sentiments, la identitat amaziga o la immigració. A partir dels anys setanta, la producció musical no només es dóna al nord d’Àfrica, sinó que també es produeix a França, Bèlgica, Holanda, Alemanya. La immigració amaziga a Europa ha fomentat l’aparició de grups que s’han fet populars entre el col·lectiu amazic. Fragment d’un poema de Salem Zenia
Del seu llibre: Sol cec. Poemes d’amor i de lluita, editat per Accent Editorial. Arquitectura Material bà sic molt senzill ja que majorità riament utilitza material del seu entorn. Les grans obres arquitectòniques són fetes a base de terra local de les muntanyes, de les pedres recollides de les Hammades o del riu del poble, els troncs de les palmeres dels oasis, del pi de l’Atles o de la fusta d’argan del sud del Marroc. Construccions amb formes geomètriques molt senzilles. Les cases amazigues. Normalment són à mplies, amb un gran pati i una o dues habitacions. En algunes parts de l’Àfrica del Nord, a l’Aurès (Algèria) o algunes parts de l’Atles (Marroc), hi trobem cases amb dues plantes. A la planta de baix s’hi queden normalment les bèsties i a la part de dalt està l’habitatge. Congrés Mundial Amazic És una organització no governamental que aplega associacions socioculturals i de desenvolupament amazigues. Els orÃgens se situen en una trobada d'aquesta cultura a Saint-Rome de Dolan, a l'estat francès, l'any 1995, que va posar les bases dels congressos que s'han fet a Tarifa (1997), Lyon (1999) i Roubaix (2002) i Nador (2005). Defensa i promociona els drets fonamentals de la nació amaziga Enllaços d’associacions amazigues a Catalunya: Associació Amazics de Catalunya: http://amazics.blogspot.com/ Associació Cultural dels Drets del Poble Amazigh a Catalunya: http://amazic-catala.blogspot.com/ Associació Itran: http://www.itran.cat/ Xarxa Catalano-amaziga per la cohesió i el coneixement entre pobles. Khar Bad-Aixeca’t: http://kkarbad.blogspot.com/ |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
![]() |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||